Les conseqüències de la pandèmia de Covid-19 estan afectant tothom. Els efectes negatius són múltiples, però també ha servit per posar de relleu situacions que fins ara no es consideraven prioritàries i adoptar mesures per optimitzar recursos i millorar l’eficiència. Segons explica Ignasi Pérez Arnal, CEO de BIM Academy, en el cas del sector AECO (Arquitectura, Enginyeria, Construcció i Operacions) la “nova normalitat” està accelerant la transformació necessària per corregir aspectes que s’han revelat urgents, i ho fa amb base en cinc conceptes claus:

Descarbonització

Des del març, hem passat molt temps dins dels edificis. «Ens adonem que tenen massa emissions contaminants i que, per tant, la qualitat de l’aire interior és dolenta. A més, els espais no són multifuncionals, no estan preparats per conviure tant temps i per fer-hi tantes activitats». La tendència, doncs, és proposar espais flexibles i multifuncionals, amb una bona qualitat de l’aire interior i que emetin la menor quantitat possible de CO2. És a dir, edificis amb una bona eficiència energètica.

Construcció circular

És un concepte molt lligat als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). En tots els sectors industrials, la reutilització, el reciclatge i la minimització dels residus estan a l’ordre del dia. L’economia circular és un compromís de moltes empreses, per l’exigència de la societat i per estratègia de màrqueting. En canvi, «el sector AECO som els campions en la generació de residus urbans, en la utilització de productes que no són km 0, i no s’aprofita ni el 3% dels materials que resulten de l’enderroc d’un edifici, que acaben en abocadors».

Industrialització

Els espais on la gent ha de passar molt temps s’han d’humanitzar, i la manera d’aconseguir-ho de forma sostenible, tant en costos, com en temps i en afectació mínima al medi ambient, és la industrialització. És a dir, construcció offside, modular, fabricada de manera prèvia. «El creixement de les empreses que es dediquen a la fabricació de components d’edificació està sent espectacular. La conseqüència és que es fabriquen cases, no es construeixen».

Per dur a terme aquesta forma de producció calen dades. «Els projectes d’edificació s’han fet sempre amb línies i plànols, no amb dades i models digitals. Amb el BIM, podem modelar digitalment, i un cop obtinguda la conformitat del client, enviem el projecte a fabricar: estructures, components d’instal·lacions, trossos de façana i, fins i tot, mòduls que ja no s’hauran de construir a l’obra, sinó que seran acoblats sobre el terreny».

Digitalització

Per treballar amb dades, cal una transició digital. «Tot el que es feia abans amb boli i paper, ara es pot agilitzar de manera digital, introduint dades en un mòbil o una tablet. Al sector AECO, amb els laser scans ja no fem fotos ni prenem mides, sinó que fem núvols de punts, escanegem tot l’espai on s’ha d’ubicar l’edifici o la infraestructura. D’aquesta manera, obtenim una representació digitalitzada de la realitat i, per tant, podem industrialitzar el procés constructiu i evitar problemes derivats d’una presa de mides inexacta. És el que en diem bessó digital».

Sostenibilitat

Els quatre conceptes anteriors conflueixen en aquest cinquè. «Fins ara, la societat ha tolerat que siguem el sector més contaminant, per generació de residus, consum d’energia i manca de reciclatge, però això no es pot perllongar. Hem de ser capaços d’autogenerar l’energia que necessitem, de no fer servir materials tòxics, que l’aire que respirem en els espais interiors tingui millor qualitat que l’exterior. La tecnologia ens ha d’ajudar a fer edificis més confortables, amb una afectació menor al medi ambient».

La pandèmia està accelerant aquesta transformació, no només per consciència social i mediambiental, sinó perquè «aquesta manera d’abordar els projectes és més eficient. Ens aporta control, dades i gestió en temps real».

El BIM (Building Information Modelling) cobreix tota aquesta transformació, però la situació actual està impulsant també una metodologia de treball molt relacionada: l’Integrated Project Delivery (IPD), que «tracta sobre les relacions entre les persones. Tothom s’alinea en un objectiu comú. A la construcció això passa de forma excepcional. Fins ara, la norma era que cada participant en el projecte buscava per sobre de tot el seu propi benefici. Faltava aquesta direcció integrada».

La responsabilitat social del sector AECO

Des d’un punt de vista econòmic, no podem obviar que el sector AECO representa entre el 5 i el 10% del PIB de qualsevol país, en alguns, fins i tot més. Ignasi Pérez Arnal assenyala que, tenint en compte la negociació amb la Unió Europea per a l’aportació de fons estructurals a Espanya, «el sector hauria de reclamar que un 10% d’aquests fons s’invertissin a assolir els objectius de digitalització i sostenibilitat».

Adverteix que «cada any construïm només 50.000 dels 200.000 habitatges que serien necessaris per cobrir les necessitats de la població, amb la qual cosa estem impedint l’emancipació de molts milers de joves. La digitalització i la industrialització han de servir per fer habitatges més confortables i més assequibles. Això ens està quedant pendent, i el sector de la construcció ens n’hauríem de fer responsables. Tenim un paper social molt important que hauríem d’assumir».

Un dels impulsors de l’European BIM Summit considera que cal canviar els indicadors a partir dels quals es fan les polítiques. «L’indicador hauria de ser que cap persona hagi de viure al carrer, o que l’aire que respirem tingui una qualitat mínima. Hem estat sis mesos amb una activitat sota mínims, i en canvi la contaminació ambiental ha pujat. Com pot ser? Tenim les eines per canviar aquestes situacions, però cal posar-s’hi».

Recorda que el sector de la construcció «és el que amb una menor inversió genera més llocs de treball. Ha de ser el motor de l’economia. Això no vol dir construir sense control, sinó fer-ho de manera industrialitzada, digitalitzada i sostenible, per posar a l’abast de la gent habitatge assequible i de qualitat».

Com a conclusió, Pérez Arnal lamenta que «no hem sabut apropar el món de la política al nostre sector, i ara per ara construcció encara és sinònim de corrupció, comissió, retards i modificats que augmenten el pressupost». Amb el BIM i les eines digitals disponibles, però, «tot això queda esborrat. Puc contractar amb blockchain, i no es desvia ni un euro, i tenim un control en temps real del desenvolupament de l’obra».

«Hem de ser un sector industrial més», insisteix. «L’apropament a la política i a la societat, des de la transparència, és fonamental».

L’European BIM Summit és possible gràcies a la contribució dels nostres patrocinadors: Roca, com a Main sponsor; Finalcad, com a Gold sponsor; Agència Catalana de l’Aigua, ATL, Bentley, CIAT, FGC, MUSAAT, PREMAAT, Graphisoft Archicad i SIMBIM Solutions, com a Silver sponsors; Calaf Constructora, Copisa, i Fundación Laboral de la Construcción, com a Pro sponsors; i BASF, com a Sustainability sponsor. A més, compta amb el suport i la col·laboració del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.