Completem l’anàlisi de l’aplicació del Building Information Modelling (BIM) a Europa, segons l’EU BIM Observatory, amb la situació als països nòrdics. Finlàndia, Suècia i Noruega se situen al capdavant en l’ús de les tecnologies digitals en la construcció. Coneguem-ne alguns detalls.

Finlàndia: pioners en l’ús del BIM

Finlàndia és un exemple en la indústria de la construcció digital. Tot i que no compta amb una estratègia nacional oficial, ha desenvolupat una gran eficiència en els processos digitals i interoperatius.

Tant la indústria com la comunitat investigadora comparteixen des de fa anys una visió a llarg termini sobre la importància del BIM en la construcció. El 1996, es va posar en marxa el primer programa (VERA 1997-2002), que va involucrar a la majoria d’actors clau. La Confederació de les Indústries de la Construcció Fineses va incloure el BIM en el nucli de la seva estratègia tecnològica el 2002, i, després d’una sèrie de projectes pilot, el 2007 l’ús del BIM es va consolidar com a obligatori per als edificis governamentals.

La metodologia BIM s’aplica en totes les grans actuacions i algunes de les més senzilles. El context ha permès a més el desenvolupament d’un gran nombre d’aplicacions avançades de programari BIM.

En 2016, el govern finlandès va iniciar un nou programa KIRA-digi, que pretén augmentar la digitalització del sector de la construcció, on el BIM és només una part d’un quadre més ampli.

Entre els projectes en desenvolupament mitjançant BIM, destaca Tripla, resultat de la cooperació entre planificadors nacionals i internacionals i experts. El client és la companyia constructora YIT, que des del principi va marcar com a condició que els dissenyadors havien de seguir els requeriments de buildingSMART Finlàndia, nivell 3. Tots els arxius del projecte s’emmagatzemen al núvol, on es duen a terme tots els intercanvis d’informació. Més de cent dissenyadors de diferents disciplines treballen de forma col·laborativa, als quals cal sumar altres 200 professionals entre personal de YIT i d’organitzacions de la ciutat de Hèlsinki i de l’estat.

El projecte Metro Oest és la major actuació en infraestructures al país. Consisteix en l’extensió de la xarxa de metro des d’Hèlsinki fins a Espoo. En les dues fases dels treballs, es construiran 13 estacions, per a un recorregut de 21 km en dos túnels paral·lels que han de travessar 40.500 m3 de roca molt dura. La preconstrucció mitjançant BIM ha ajudat a assegurar que l’actuació és viable.

Malgrat que a Finlàndia no hi ha cap grup nacional actiu en el suport de la implementació del BIM al sistema educatiu, aquesta metodologia és part habitual en els estudis tècnics tant de batxillerat com universitaris. Hi ha diversos grups d’estudiants en recerca sobre BIM.

Suècia: exemple de col·laboració públic-privada

Amb projectes d’infraestructures molt complexos i de grans edificis a escala, el model de Suècia és similar al de Finlàndia. No té un líder estratègic clar, però compta amb un lligam públic-privat molt fort i un conjunt de companyies avançades que treballen de forma harmònica amb les administracions per desenvolupar la ruta que el sector de la construcció segueix.

A Suècia, els diferents departaments governamentals desenvolupen les seves pròpies estratègies BIM. Per exemple, en la que segueix l’Administració de Carreteres Sueques el mètode BIM és obligatori des de 2017.

Com a projectes més significatius, destaquen l’hospital New Karolinska Solna i la circumval·lació E4 d’Estocolm.

El primer està considerat com la col·laboració públic-privada més important del món, amb una inversió de 3.000 milions d’euros. Tenint en compte la magnitud del projecte, la seva complexitat i l’ajustat del calendari, va adoptar un model avançat de BIM que comprèn el seu cicle de vida complet. Es va crear una plataforma digital per a la col·laboració de tots els actors implicats.

Començant amb la introducció de les especificacions de disseny i els requisits de rendiment, arquitectes i dissenyadors van crear els dissenys en 3D; cada objecte va ser digitalitzat i emmagatzemat en el model, amb els seus atributs clau i la seva localització exacta. Quan finalitzi, la llista completa contindrà al voltant d’un milió d’entrades.

Aquest projecte ha mostrat com el model BIM i la prefabricació poden augmentar la velocitat i la qualitat i la posada en marxa, i ha certificat el paper de lideratge en sostenibilitat.

L’E4 és una gegantina infraestructura de túnels per alliberar de trànsit el centre d’Estocolm. Es tracta d’un dels més grans projectes urbanístics a la història de la capital sueca, iniciat el 2001, que està previst obrir el 2026. Quan els túnels entrin en funcionament, absorbiran la circulació d’uns 140.000 vehicles diaris.

En el camp educatiu, l’Aliança BIM Sueca compta amb un grup especial anomenat BIM Academy que dóna suport als cursos i programes d’ensenyament disponibles.

Noruega: líders en la transformació de el sector de la construcció

Noruega és un dels líders mundials en la transformació de el sector de la construcció. Statsbygg, la Direcció Nacional d’Obres Públiques i Propietat, va publicar el 2009 la primera guia estratègica sobre l’ús del BIM, obligatori per a tots els projectes des de 2010.

El Statsbygg Building Information Modelling Manual (SBM) descriu els requisits sobre BIM en el format obert Industry Foundation Classes (IFC), tant genèrics com específics de cada disciplina. Aquests requisits poden ser completats o modificats durant els projectes operacionals.

Els principals usuaris de l’SBM són equips de disseny, clients de projecte i gerents d’instal·lacions, i professionals involucrats en els processos BIM. El manual també serveix de guia per als proveïdors d’aplicacions de programari. La intenció és que les aportacions suplementàries s’agreguin a al final, com esmenes numerades.

L’autovia E39 és un megaprojecte de 42.000 milions d’euros, el primer sense plànols en paper. Tindrà 1.100 km, travessant 50 municipis, d’un recorregut que actualment cobreix 1.330 km, entre Trondheim i Kristiansand, i suposa una inversió de 21 hores de viatge, amb set connexions de ferri. Les dificultats de l’orografia, a través dels fiords noruecs, suposa un enorme repte per al nou projecte, que inclou el túnel submarí més llarg del món, de 26 km, a una profunditat que arriba gairebé als 400 metres sota el llit marí, entre les illes de Rennesøy i Vestre Bokn. El repte de govern noruec és concloure l’actuació el 2035.

Un altre gran projecte de construcció mitjançant BIM és l’edifici Mjøstårnet, de Voll Arkitekter, el més alt del món construït en fusta. Es troba en Brumunddal, i fa 85,4 metres. Va ser construït amb fusta laminada en creu, un material pioner i sostenible, que redueix la petjada de carboni de l’estructura (amb oficines, apartaments i una piscina coberta) en un 30% respecte al formigó convencional.

Des de gener de 2014, tota la informació que arquitectes, enginyers, contractistes, etc., produeixen en el seu model de domini ha de poder ser exportable a BIM obert, i ha de ser emmagatzemada en la versió actualitzada d’IFC.

En el camp de l’educació, BIM forma part dels sistemes d’estudis secundaris i universitaris.

L’European BIM Summit és possible gràcies a la contribució dels nostres patrocinadors: Roca, com a Main sponsor; Finalcad, com a Gold sponsor; Agència Catalana de l’Aigua, ATL, Bentley, CIAT, FGC, Knauf Industries, MUSAAT, PREMAAT, Graphisoft Archicad i SIMBIM Solutions, com a Silver sponsors; Calaf Constructora, Copisa, i Fundación Laboral de la Construcción, com a Pro sponsors; i BASF, com a Sustainability sponsor. A més, compta amb el suport i la col·laboració del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.