“Hem de fer possible la construcció industrialitzada. Hem d’anar cap a la descarbonització dels edificis i que es puguin deconstruir”

Ignasi Pérez Arnal és CEO de BIM Academy. Juntament amb el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers Edificació de Barcelona (CAATEEB), va impulsar, l’any 2015, l’European BIM Summit, que enguany arriba a la sisena edició. Dirigeix el Congrés Nacional d’Arquitectura Avançada i Construcció 4.0 de REBUILD a Madrid i Barcelona, i l’International Master’s Degree in Digital Technologies for Smart Sustainable Cities. Ha contribuït i és autor del Llibre Blanc per la Implementació de BIM a la Generalitat de Catalunya a través de la Comissió Construir Futur de l’ITeC-Institut Tecnològic de la Construcció de Catalunya. Col·labora amb GeoBIM a Amsterdam, amb China Prefab House, Modular Building, Mobile House & Space Fair, i és membre del Committee Board de l’IBIMA-India BIM Association.

Quines són les innovacions del Building Information Modelling (BIM) respecte a la manera de treballar tradicional al sector AECO?

El BIM és la modelització d’una construcció amb informació digital. La diferència que marca respecte a l’arquitectura tradicional és que abans no veies com estava construït, era una representació. Ara modeles el que construiràs, amb tota la informació, i defineixes el procés constructiu, amb la qual cosa ens avancem als problemes. Amb el disseny tradicional pots projectar construccions que a la pràctica no es podran dur a terme, mentre que amb el BIM preconstruïm; ens avancem, perquè ens ensenya totes les possibilitats.

En què consisteix la preconstrucció?

Amb el BIM construïm dues vegades, la primera d’una forma simulada. Preconstruir ens ensenya la constructibilitat d’un projecte. És a dir, si allò que hem dissenyat és construïble, cosa que ens evitarà molts problemes. Ens aporta tota la informació necessària. Quan tenim modelats tots els elements constructius, amb un click podem obtenir tots els detalls imaginables sobre cadascun d’ells: materials, proveïdors, especificacions sobre manteniment, vídeos sobre muntatge i desmuntatge, com reciclar-los, i fins i tot la quantitat d’emissions contaminants que produeixen. És una gran quantitat d’informació molt útil.

Quines són les fases en què es configura un projecte BIM?

Tenim el disseny, la construcció i l’operació, és a dir, la gestió o manteniment de l’edifici o la infraestructura resultant. El GeoBIM ens demostra que hi ha una fase anterior, que és la planificació. Perquè el BIM influeix sobre el territori. Ja no es tracta només d’una actuació concreta, sinó que el que fem tindrà una repercussió sobre el conjunt, i això també s’ha de tenir en compte. Amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), hi hauria d’haver una cinquena fase: la recuperació, la desmuntabilitat de cada actuació. La societat ens comença a demanar que els edificis es puguin reciclar. No té sentit que creem una infraestructura per reciclar ampolles de plàstic, però en canvi reciclem el 0% de qualsevol edifici. Per poder fer-ho, tot hauria de ser desmuntable, i, per tant, caldria construir en sec, sense formigó, utilitzant materials que es puguin cargolar, acoblar. D’aquesta manera, recuperaríem el 100%.

Confies a que els ODS tinguin incidència en el sector AECO?

Espero que ens empenyin cap a l’objectiu de fer una construcció més sostenible. Què preferim, un edifici que genera CO2 o que el té a dintre perquè està fet de fusta i és recuperable? Per fer una tona de formigó hem de destruir deu tones de muntanya; per fer una tona de fusta, necessitem una tona d’arbres, i la fusta és renovable. Hem de fer possible la construcció industrialitzada. Hem d’anar cap a la descarbonització dels edificis i que es puguin deconstruir.

I com es duu a terme un canvi tan profund en la manera de fer del sector?

Hem de pensar en clau de país. A l’Escola d’Arquitectura hi ha dos-cents alumnes a primer que mai podran exercir la professió. El sou mig d’un arquitecte són 20000 euros l’any bruts. Un paleta BIM mentre està estudiant ja el volen contractar. Potser ja tenim tots els arquitectes que necessitem, però ens falten els professionals que construeixin el que els arquitectes projecten. Hi ha un grup de persones que estem intentant forçar aquest canvi, a la universitat, a la FP, i treballem amb Ensenyament per canviar els plans d’estudis. A nivell professional ens trobem que mai han tingut contacte amb el món digital. Com a molt, es toca l’Autocad, i perquè es pirateja. Vas a un arquitecte ara i es com si anessis al dentista de fa cinquanta anys. L’arquitectura i el sector de la construcció no han invertit gens en innovació. Comencem a adonar-nos, però, que la digitalització és necessària perquè el de la construcció és el menys productiu de tots els sectors industrials. Estem per sota de la producció dels anys 60. Necessitem més energia, més material, més persones, més diners i més temps per fer menys coses que fa seixanta anys.

Quina influència pot tenir un esdeveniment de primer ordre com l’European BIM Summit?

L’objectiu de l’European BIM Summit és portar les millors pràctiques a nivell mundial perquè puguin ser inserides en el sector l’abans possible. És un expositor del que està passant a fora. El promotor no aplica el BIM perquè el desconeix, cosa que és un problema molt important. Actualment, el constructor fa beneficis de la ineficiència del procés, i això ho hem de reconvertir a que faci beneficis gràcies a l’eficiència. Cal donar la volta a la situació. El BIM aporta transparència i que la informació es comparteixi.

Aquí fem bona arquitectura, però no tan bona construcció. És patètic que mori gent perquè plou molt. No té sentit. Els ponts romans no es trenquen després de 2000 anys, però els que fem ara se’ls endú la pluja. L’any passat vam batre el rècord de morts en el sector de la construcció a Espanya. El BIM és una oportunitat, doncs, perquè el sector de la construcció sigui productiu, eficient i sostenible.

L’European BIM Summit és possible gràcies a la contribució dels nostres patrocinadors: Roca, com a Main sponsor; Finalcad, com a Gold sponsor; Agència Catalana de l’Aigua, ATL, Bentley, CIAT, FGC, Knauf Industries, MUSAAT, PREMAAT, Graphisoft Archicad i SIMBIM Solutions, com a Silver sponsors; Calaf Constructora, Copisa, i Fundación Laboral de la Construcción, com a Pro sponsors; i BASF, com a Sustainability sponsor. A més, compta amb el suport i la col·laboració del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.