L’European Building Summit Barcelona (EBS) 2023 ha tancat dos dies de congrés sobre els reptes de la Construcció 4.0 amb el convenciment que cal adaptar-se ràpidament als canvis i solucionar els problemes inherents al sector, com ara la manca de mà d’obra, per poder complir els objectius europeus de sostenibilitat i fer-ne viable el futur. Uns reptes que segons Ignasi Pérez Arnal, CEO a BIM Academy i director de continguts de l’EBS Barcelona, ​​“demanen un pacte col·lectiu, on polítics, empresaris i institucions treballin de manera col·laborativa pensant en el futur” per tenir un parc d’habitatges suficient, millorat i rehabilitat, i alhora adaptar-se als, cada cop més estrictes, estàndards de millora ambiental i sostenibilitat. En termes similars s’expressa el director del congrés, Rafael Capdevila, que apunta que “hem de deixar el blablablà i passar ja a l’acció de manera col·lectiva, cal deixar de ser llops solitaris i actuar en conjunt”.

L’EBS Barcelona, ​​a la seva primera edició com a evolució de l’European Bim Summit, s’ha celebrat en el marc de Construmat el 24 i 25 de maig amb la participació d’una trentena dels principals experts europeus que han presentat les darreres innovacions sobre la base dels tres reptes clau: industrialització, digitalització i sostenibilitat. Tres conceptes sobre els quals pivota el futur de la construcció i que s’han d’afrontar el més ràpidament possible. El president del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica (Cateb) -organitzador de l’EBS Barcelona-, Celestí Ventura, ja ho avançava en el discurs inaugural: “No hi ha temps a perdre, tenim les eines per canviar, cal apostar per la sostenibilitat, per l’economia circular i per una nova cultura del manteniment dels edificis, per avançar cap al futur”.

En un congrés en què s’ha parlat d’economia circular, matèries primeres i més sostenibles, plataformes digitals, descarbonització, etc, un dels punts clau del debat també ha girat al voltant de la rehabilitació, i especialment la rehabilitació energètica dels edificis. Davant d’un parc d’habitatges amb milions d’edificis en mal estat i fora de les normatives de sostenibilitat, el ritme de rehabilitació (uns 30.000 habitatges anuals) queda molt lluny de les necessitats futures: “Hi ha molt a fer i hem de trobar la manera que la rehabilitació es converteixi en motor de la construcció”, apunta Capdevila. I afegeix que els fons europeus Next Generation han de ser el “tractor del canvi”, però de moment no tenen la velocitat ni el ritme adequat per complir els terminis marcats per Europa sobre l’eficiència energètica.

Per la seva part, Pérez Arnal considera que l’EBS Barcelona “ha obert la capsa de pandora” i ha posat sobre la taula que un dels principals esculls per a l’evolució del sector és la manca de mà d’obra:”Sense els professionals necessaris, no podrem avançar en tecnologia i innovació”. Una mà d’obra que, alhora, ha d’estar molt més qualificada per a un treball més especialitzat i tecnològic. La digitalització és clau per al futur, ja que permet disposar de tota la informació i de tots els detalls de cadascun dels passos del procés de construcció, des del disseny fins al lliurament de l’edifici. Com també ho és el paper que juga el CO₂ i l’objectiu europeu de les emissions 0 que Europa ha fixat per al 2050: “No ens imaginem la repercussió que això tindrà en la manera de treballar al sector, perquè crec que l’etiqueta final d’un edifici no es farà sobre la base del preu, sinó del CO₂ consumit”, conclou Pérez Arnal.