La circularitat és un dels reptes que constrenyen al sector de la construcció. Un concepte que copia a la naturalesa en tots els seus processos, recicla qualsevol residu o material i crea un ecosistema d’empreses que regeneren tots els materials que es rebutgen o es generen en el procés constructiu.
Però, com s’aplica la circularitat en els sistemes actuals constructius? Existeixen eines que ajudin a aplicar l’economia circular en la construcció? Quins són els marcs reguladors? Aquestes i moltes altres altres qüestions es van debatre en el European Bulding Summit, el congrés de la construcció 4.0 on es van donar cita – el 24 i 25 de maig a Barcelona- ponents internacionals per a accelerar la transformació en el sector i aconseguir una construcció sostenible, industrialitzada i amb el focus posat en la rehabilitació.
La directora general del Green Building Council Espanya (GBCe), Dolores Huerta, va dedicar la seva intervenció a explicar el full de ruta per a la descarbonització de l’edificació que marca la Comissió Europea. Un marc que en molt pocs anys obliga a construir i rehabilitar amb circularitat. Huerta va definir que un edifici circular és aquell que “s’ha construït amb productes i serveis duradors i no tòxics; disposa d’espais eficients i flexibles, és longeu, resilient i durador” i va afegir que durant la seva construcció o desconstrucció “permet el seu desmuntatge, muntatge i reciclatge de materials i, a més, és possible avaluar el cost del cicle de vida”.
Sense qualitat no hi ha circularitat
Ignasi Cubiñá de Construcía en la ponència “La prescripció (circular) de sistemes constructius” va parlar de la necessitat de generar un ecosistema d’empreses que fabriquin productes circulars. Per a Cubiñà la circularitat és un concepte biològic, “situem la circularitat a escala molecular, necessitem crear un ecosistema d’oficis artesans i això comporta que els productes han de ser de qualitat, sense qualitat no hi ha circularitat”. També va afegir que per a generar circularitat ha d’haver-hi reciclatge dels materials i que els edificis han d’estar dissenyats per al seu pròxim ús. “La circularitat té a veure amb el compromís social en tota la cadena de valor, respectar els drets humans i contribuir a societats justes”, va concloure.
Luis Fernández, OCH-Offsite Construction Hub Spain, president de l’Associació Espanyola de la Construcció Industrialitzada, va assegurar als assistents que una altra manera de construir és possible i, concretament, sobre l’economia circular, va afirmar que “ha de ser de cercle obert i tancat, els materials s’han de poder retornar al fabricant per a donar-los nou ús”.
La rehabilitació és circular
Què aporta la rehabilitació a l’economia circular? Va ser el títol de la intervenció d’Iván Madrigal de EOSZENIT energy. Madrigal sosté que “la Rehabilitació Integral energètica d’edificis és circular perquè és una manera global d’estalvi energètic i de materials”.
En aquest sentit, Belen Palao en la seva intervenció “Una caixa d’eines per a fer Edificació Circular: The Circular Building Toolkit” va afirmar que “el més sostenible és no construir, és rehabilitar”. Palao va presentar la plataforma ‘Circular Building Toolkit’, una eina oberta i accessible a tothom que permet dissenyar estructures, explorar estratègies per a la construcció circular i inspirar-se amb casos d’estudi que han aplicat els principis del disseny circular.
Seguint amb casos de rehabilitació també es va poder escoltar a Antonio Meireles de ndBIM qui va dedicar la seva sessió a explicar intervencions de rehabilitació a Lisboa. I a Cristian Salmeron de ELECNOR qui va mostrar un exemple pràctic de rehabilitació amb BIM en el canvi d’ús d’un edifici.
Les arquitectes tècniques de Recop, Elena Pellicer i Teresa Arnal, van explicar la seva experiència en la rehabilitació d’edificis patrimonials. Per a això han necessitat d’una xarxa d’artesans locals que treballen la fusta, la ceràmica o els forjats, donant així valor a les tècniques tradicionals, utilitzant materials naturals i reciclant.
Del “ME” al “WE”
‘Construint un Eco-quartier a París’, va ser l’exemple de circularitat i bones pràctiques en la construcció que va mostrar Miquel Lacasta de ArchiKubik. Lacasta i el seu equip van iniciar aquest projecte en 2017 que implicava la desconstrucció d’un edifici de la Cité Gagarine, l’operació d’economia circular més important de França. Unes 30.000 tones de materials van ser reintroduïdes en el circuit de la construcció: 1.525 radiadors, 2.242 portes, 52 xemeneies de formigó, 400 bústies i centenars de metres lineals de baranes. La filosofia d’aquest arquitecte es basa en un urbanisme solidari que empra el paisatge com a infraestructura i que treballa per un urbanisme transitori, en definitiva, pensa en col·lectivitat i passa del “ME” al “WE”.
